dissabte, 19 de gener del 2013

PROJECTE EN CURS: El bodegó Trobat



Nacho Planes
Patricia G. Torelló














Els alumnes de 2n curs de Cicle Formatiu de Grau Superior Fotografia Artística ens han enviat una petita mostra dels seus treballs.

Amb la premissa per incentivar a generar el crowdpower des de la Fundació Arranz-Bravo hem creat uns continguts que posen en relació idees i conceptes que han portat a recrear aquest gènere clàssic de la història de l’art. 




Aitor Lopez
Aída Vargas













Judit Van Londen
El bodegó o natura morta com a gènere històric va ser reinterpretat a l’època de les primeres avantguardes. El dadaisme, tot i ser un moviment que es va diluí ràpid, va introduïr elements de canvi que influirien en les pràctiques artístiques com amb el surrealisme. Nascut com a moviment literari de tradició romàntica simbolista (Rimbaud, Mallarmé, Baudelaire) va ser amb aquest com es va consolidar el bodegó com a recurs creatiu.

L’exemple paradigmàtic és el cas de Isidore Ducasse, Conde de Lautréamont i els seus cèlebres “Cants de Maldoror” ¿Existe algo tan bello como el encuentro furtuito entre un paraguas y una maquina de coser sobre una mesa de disección?

Els dos moviments compartien el gust per la provocació, la necessitat de sorprendre l’espectador, l’ús irracional i l’atzar. Les situacions irracionals, allò insòlit i inversemblant regien els processos creatius. Aquesta actitud era la resposta a la incomoditat de la convivència amb idees polítiques i socials dominants. Sense oblidar els descobriments sobre l’insconscient de Freud que van fascinar el panorama artístic i el gust per els objectes insòlits, vells, gastats, deformats… eren objectes admirats pels surrealistes.


D’entre aquests objectes el de l’objecte descontextualitzat, l’objecte trobat o trouvé va revolucionar el sentit d’aquest en sí, dotant-l’ho amb un sentit diferent i màgic. Es va ampliar la seva visió provocant un desplaçament del sentit originari, al marge del seu significat racional, quedant-nos amb el que irracionalment pugui desencadenar.

L’encontre fortuït d’un objecte en desús que es troba inesperadament pot ser el motiu de la creació d’un nou objecte.

Arranz-Bravo és un artista que també ha recreat l’esperit surrealista.
Eduard Arranz-Bravo: Mirall Trobat (2001)
Llibre amb 72 originals, peça única.
Pintura i collage sobre paper, 33’5 x 24,5
Servir-se de les coses trobades per diví atzar: ferros, pedres, etc., com em serveixo d'un signe esquemàtic dibuixat per atzar sobre el paper d'un accident ocorregut també per atzar. És tot, aquesta guspira màgica, el que compta en l'art.
Joan Miró


Seguint aquesta estela il·lustre, penseu en un lloc, un emplaçament, o simplement el lloc on sou ara... ja heu visualitzat l'objecte trobat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada